![]() | |
Tipus | manuscrit il·luminat ![]() |
---|
Els Evangelis de Garima són dos llibres en l'antic llenguatge Ge'ez de l'Evangeli etíop. Es creu que Garima 2, el primer dels dos, és el manuscrit il·luminat cristià complet més antic que ha sobreviscut. La tradició monàstica sosté que van ser composts prop de l'any 500,[1] una data recolzada per anàlisis recents de datació per radiocarboni ; mostres de Garima 2 van proposar una data de c. 390-570, mentre que la datació de les mostres de Garima 1 va proposar una data de c. 530-660.[2]
Junts, els dos manuscrits són el testimoni principal de la versió etíop dels Evangelis i han estat aplicats com a textos de prova per a la creació d'edicions crítiques dels Evangelis etíops per Rochus Zuurmond (Evangeli de Marcs, 1989; Evangeli de Mateu, 2001) i Michael G Wechsler (Evangeli de Juan, 2005). Com a tal, es representen entre els primers testimonis versionals del primer tipus de text majoritari dels Evangelis, i són els manuscrits etíops supervivents més antics de qualsevol tipus coneguts pels erudits moderns. L'erudició occidental havia cregut prèviament que tots dos evangelis dataven de c. 1100 o posterior sobre la base d'anàlisi paleogràfica.[2] [3]
Els Evangelis es troben al Monestir Abba Garima d'Etiòpia. No se sap que hagin sortit mai del monestir,[4] encara que, com els voltants van ser ocupats per musulmans entre els segles IX i XIV, és possible que romanguessin amagats en una cova durant segles i després fossin redescoberts.[5] Els Evangelis es van incloure al catàleg d'una exposició itinerant d'un museu americà entre 1993 i 1996: African Zion: the Sacred Art of Ethiopia, però que en realitat mai no van ser prestats per a l'exposició.[4]
La tradició monàstica atribueix els llibres de l'evangeli a Sant Abba Garima, que es diu que va arribar a Etiòpia el 494.[4]